Constitució d’una parella de fet o parella estable a Catalunya

En moltes ocasions la realitat social va per davant de les normes jurídiques, i són els usos socials i costums els que s’acaben imposant i obliguen el legislador a adaptar-se als nous temps. Prova d’això va ser l’aprovació l’any 1981 de l’anomenada Llei del Divorci, o el 2005, de la reforma del Codi Civil que reconeixia el matrimoni entre persones del mateix sexe. No obstant això, pel que fa a la regulació de les parelles de fet, tradicionalment ha vingut existint un gran buit legal, ja que ni tan sols la Constitució Espanyola de 1978, fidel reflex de la societat de l’època, es refereix a elles.

Tot i el temps transcorregut des de la promulgació de la Constitució, a nivell estatal encara no s’ha emplenat el buit existent regulant les parelles de fet en el Codi Civil. No obstant això, les comunitats autònomes amb potestat per desenvolupar la seva pròpia normativa civil, han suplert el desinterès del legislador nacional. Així neixen, per exemple, en l´any 1999, la Llei de parelles estables No Casades d’Aragó, o a 1998, la Llei sobre Unions Estables de Parella de Catalunya.

Centrats a Catalunya, més recentment, en l´any 2010, es passa a regular la convivència estable en parella en el Llibre II del Codi Civil de Catalunya, regulació que ha estat complementada a 2015 amb la creació del Registre de Parelles Estables i a 2017 amb el seu reglament. Tant el Llibre II del Codi Civil de Catalunya com la seva normativa de desenvolupament, delimiten els requisits perquè es consideri l’existència d’una parella estable a efectes legals en l’àmbit del territori català, i equiparen en drets i obligacions a aquestes parelles amb els matrimonis convencionals en qüestions tan rellevants com la filiació, reagrupament familiar, o en els efectes de l’extinció de la relació de parella (exercici de la guarda i custòdia sobre els fills, relacions personals, atribució de l’ús de l’habitatge familiar, compensació econòmica per raó de treball, prestació alimentària, etc).

Però, quan es considera que hi ha una parella estable a Catalunya?. Segons l’article 234-1 del Codi Civil de Catalunya, quan dues persones (sense distinció de sexe) conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial en qualsevol dels següents casos:

1. a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.
2. b) Si durant la convivència, tenen un fill comú.
3. c) Si formalitzen la relació en escriptura pública.

En el primer dels supòsits, per acreditar la convivència es necessari que tots dos membres de la parella la justifiquin, per exemple, mitjançant certificat d’empadronament en el mateix domicili o qualsevol altre mitjà de prova. En els supòsits b) i c) no es requereix temps mínim de convivència.

A partir de 2015, amb la creació del Registre de Parelles Estables de Catalunya, s’inscriuen en el mateix les escriptures públiques de constitució de les parelles estables del supòsit c), les seves modificacions i, si escau, la seva extinció, així com les actes de notorietat relatives als supòsits regulats per l’article 234-1, a) i b).

I a partir de 2017, amb la publicació del reglament del Registre de Parelles Estables de Catalunya, es poden inscriure, voluntàriament i amb el consentiment dels dos convivents, les parelles estables constituïdes d’acord amb el Codi civil de Catalunya, així com la seva extinció .

Dels efectes de la constitució de la parella de fet o estable i dels seus drets, parlarem en un altre post.