COMERÇ EXTERIOR

La limitació de l’us de l’efectiu en les transaccions

Per 18 Febrer, 2019 Març 13th, 2019 No hi ha comentaris
GESTORIA IZQUIERDO - LIMITACIÓ DE L'ÚS DE L'EFECTIU en les transaccions

Com afecta aquesta limitació als pagaments en efectiu entre residents / no residents a Espanya?

Els pagaments en efectiu entre persones residents i no residents a Espanya des del punt de vista dels moviments de capital es troben regulats en l’article 7 del RD 1816/1991 de 20 de desembre, sense distinció entre particulars i empresaris / professionals. Són lliures s’efectuïn a Espanya o a l’estranger; tan sols quan el seu import és superior a 6.010,12 euros (un milió de pessetes) s’ha de comunicar pel resident al Banc d’Espanya a través de l’entitats registrades mitjançant el lliurament degudament emplenat del model B3.

Aquesta norma s’aplica als residents / no residents a Espanya que acrediten la seva residència / no residència en la forma establerta en l’article 2 del citat RD 1816/1991, modificat per RD 1360/2011 de 7 d’Octubre

Per tant, quan intervinguin residents / no residents caldrà aplicar conjuntament les dues normatives com veurem a continuació, el RD 1816/1991 i Llei 7/2012.

Però abans d’això, la nova Llei 7/2012 ha ampliat la quantia de la franquícia fins als 15.000 euros quan el pagador sigui l’adquirent del bé o servei, persona física no empresari / professional i no tingui domicili fiscal a Espanya.

La residència fiscal de les persones físiques es regula en l’article 9 de la Llei 35/2006 de l’Impost sobre la renda, que contempla tres circumstàncies per determinar la residència fiscal a Espanya:

  • La permanència més de la meitat de 183 dies durant l’any natural a Espanya, el còmput pot incloure les absències esporàdiques;
  • La ubicació a Espanya del nucli principal o centre d’interessos econòmics
  • La presumpció de residència a Espanya quan la tinguin el cònjuge no separat i els fills menors

Per tant, una persona no té el seu domicili fiscal a Espanya quan no compleix cap de les tres circumstàncies ressenyades.

La llibertat de moviments de capital entre residents i no residents, amb molt limitades excepcions i especialment la llibertat d’inversions estrangeres a Espanya i espanyoles a l’exterior, amb un alt grau de compliment ha produït l’efecte de traslladar la problemàtica no tant a la possibilitat i forma de realitzar aquests moviments o operacions (que era el que preocupava quan estaven prohibides o subjectes a autorització o verificació), que ja és totalment lliure, sinó a l’efecte d’aquesta llibertat de transaccions, efectes fiscals d’aquestes transaccions lliures i efectes de blanqueig que puguin produir aquestes transaccions lliures.

Això fa que ja no sigui tan important si una determinada persona és resident o no resident en l’àmbit administratiu perquè civilment tot és lliure. Des del punt de vista humà, hi haurà un incompliment de la Llei d’Estrangeria amb les conseqüències que això porti amb si en l’àmbit personal. Però en l’àmbit econòmic tot és lliure, se sigui resident regular, resident irregular o no resident.

En l’àmbit fiscal en què es mou la Llei que comentem, a aquests efectes interessa el domicili o residència fiscal fora d’Espanya. El problema fa trànsit a la manera d’acreditar aquesta circumstància i quan i davant de qui ha de justificar-se. Com hem vist anteriorment el precepte comentat per augmentar la franquícia demana que el pagador justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya.

El domicili fiscal fora d’Espanya s’acredita amb certificat expedit per l’autoritat fiscal del país de residència de la persona.

A efectes notarials d’autoritzar el document, entenc que el client pagador, sigui espanyol o estranger, ha de justificar que no té el seu domicili fiscal a Espanya, per algun dels següents mitjans:

  • Certificació expedida per les autoritats fiscals del país de la seva residència.
  • Declaració en la qual manifesti que és resident fiscal en un altre estat, indicant aquest País, que no disposa d’establiment permanent a Espanya i que assumeix el compromís de comunicar qualsevol alteració d’aquestes circumstàncies a l’AEAT.

És el que ha disposat la reforma de l’article 2 del RD 1816/1991. La no residència administrativa pot acreditar amb el certificat de residència fiscal en un altre país o mitjançant la declaració de residència fiscal en un altre Estat.

És a dir, el propi legislador a l’efecte d’acreditar la no residència equipara dues situacions que produeixen el mateix efecte de justificació: el certificat i la declaració.

La justificació del seu domicili fiscal fora d’Espanya pel client s’ha de fer en el moment del pagament de l’efectiu i davant la contrapart empresari / professional que cobra en efectiu.

A més si l’operació es formalitza en escriptura pública davant notari, s’ha d’acreditar igualment el domicili davant el mateix notari per evitar la informació a la Aeat en la pròpia escriptura incloent els pagaments en efectiu efectuats amb anterioritat i els efectuats de comptat.

Els diferents casos pràctics prenent com a exemple la compravenda:

1. Venedor No resident particular / comprador resident particular. El pagament en efectiu o en xec bancari al portador:

  • Sense arribar als 2.500 euros, el cobrament és lliure sense més.
  • Des 2.500 euros inclusivament fins a 6.010,12 euros, el cobrament és lliure sense més.
  • Més de 6.010,12 euros, el cobrament és lliure, però s’ha de comunicar pel resident pagador al Banc d’Espanya en el model B3, a través de les entitats financeres registrades.

2. Venedor No resident particular / comprador resident empresari o professional. El pagament en efectiu o en xec bancari al portador:

  • Sense arribar als 2.500 euros, el cobrament és lliure sense més
  • Des 2.500 euros inclusivament fins a 6.010,12 euros, el cobrament queda prohibit.
  • Més de 6.010,12, el cobrament queda prohibit.

3. Venedor No resident empresari o professional / comprador resident particular. El pagament en efectiu o en xec bancari al portador:

  • Sense arribar als 2.500 euros, el cobrament és lliure sense més.
  • Des 2.500 euros inclusivament fins a 6.010,12 euros, el cobrament queda prohibit.
  • Més de 6.010,12, el cobrament queda prohibit.

4. Venedor No resident empresari o professional / comprador resident empresari o professional. El pagament en efectiu o en xec bancari al portador:

  • Sense arribar als 2.500 euros, el cobrament és lliure sense més.
  • Des 2.500 euros inclusivament fins a 6.010,12 euros, el cobrament queda prohibit.
  • Més de 6.010,12, el cobrament queda prohibit.

5. comprador No Resident particular / Venedor resident particular. El pagament en efectiu o en xec bancari al portador:

  • Sense arribar als 2.500 euros, el pagament és lliure sense més.
  • Des 2.500 euros inclusivament fins a 6.010,12 euros, el pagament és lliure sense més.
  • Més de 6.010,12 euros, el cobrament és lliure, però s’ha de comunicar pel resident pagador al Banc d’Espanya en el model B3, a través de les entitats financeres registrades.

6. comprador No resident particular / Venedor resident empresari o professional. El pagament en efectiu o en xec bancari al portador:

  • Sense arribar als 2.500 euros, el cobrament és lliure sense més.
  • Des 2.500 euros inclusivament fins a 6.010,12 euros, el pagament queda prohibit, llevat que el comprador justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya, en aquest cas la franquícia puja fins als 15.000 euros.
  • Més de 6.010,12 fins a 15.000 euros, el pagament queda prohibit tret que el comprador justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya, en aquest cas la franquícia puja fins als 15.000 euros i ha de comunicar-el pagament pel resident cobrador al Banc d’Espanya en el model B3, a través de les entitats financeres registrades.
  • Més de 15.000 euros, el pagament queda prohibit en tot cas, fins i tot justificant que no té el seu domicili fiscal a Espanya. El seu incompliment constitueix infracció administrativa greu.

7. comprador No resident empresari o professional / Venedor resident particular. El pagament en efectiu o en xec bancari al portador:

  • Sense arribar als 2.500 euros, el pagament és lliure sense més.
  • Des 2.500 euros inclusivament fins a 6.010,12 euros, el pagament queda prohibit.
  • Més de 6.010,12 euros, el pagament queda prohibit.

8. comprador No resident empresari o professional / Venedor resident empresari o professional. El pagament en efectiu o en xec bancari al portador:

  • Sense arribar als 2.500 euros, el pagament és lliure sense més.
  • Des 2.500 euros inclusivament fins a 6.010,12 euros, el pagament queda prohibit.
  • Més de 6.010,12 euros, el pagament queda prohibit.

En resum, per a l’aplicació de la Normativa:

  • Entre particulars: RD 1816/1991.
  • Particular / empresari-professional: RD 1816/1991 i Llei 7/2012.
  • Entre empresaris-professionals: RD 1816/1991 i Llei 7/2012.

Izquierdo i Tugas Associats
La teva gestoria i assessoria de confiança a Gavà
Gestió per a empresses i particulars

IZQUIERDO I TUGAS - Gestoría

Escrit per: Ramón Pau Mateo
Expert en Comerç Exterior
Gerent a Ramón Pau Consultors
Data: Febrer 2019

Suscriu-te
Noticies
Izquierdo i Tugas
Butlletí de noticies e informació fiscal, laboral i jurídiques
SUSCRIU-ME
close-link