La protecció dels Secrets Empresarials a l’àmbit laboral

El passat 13 de març de 2019 va entrar en vigor la Llei 1/2019, de 20 de febrer, de Secrets Empresarials (LSE), la referida Llei és fruit de la transposició d’una directiva europea i té transcendència en l’àmbit laboral a la mesura que, a partir d’ara, serà el marc de referència per valorar la fuga d’informació confidencial o reservada per part de treballadors o ex-treballadors de l’empresa.

A més de que la Llei és aplicable, amb caràcter general, a tota relació de treball, aquesta fa referència expressa a l’àmbit laboral fins en quatre ocasions, quan regula els límits a la protecció dels secrets empresarials:

1. Quan la LSE estableix que la protecció dels secrets empresarials no pot afectar l’autonomia dels interlocutors socials (representants legals dels treballadors) o al seu dret a la negociació col·lectiva.

En aquest sentit, la LSE considera que l’obtenció de la informació constitutiva de secret empresarial és lícita quan es realitzi per mitjà de l’exercici del dret dels treballadors i els seus representants a ser informats i consultats, de conformitat amb l’ordenament jurídic i les pràctiques vigents . Caldrà veure l’encaix d’aquesta previsió amb l’article 65.4 de l’Estatut dels Treballadors que reconeix que, excepcionalment, l’empresa no està obligada a comunicar les informacions específiques relacionades amb secrets industrials, financers o comercials la divulgació, segons criteris objectius, pogués obstaculitzar el funcionament de l’empresa o del centre de treball o ocasionar greus perjudicis en la seva estabilitat econòmica. Tot això sense perjudici del deure de sigil professional que el referit article atribueix a tot representant legal, fins i tot un cop expirat el mandat.

2. La LSE indica que no procedeix acció judicial de reclamació contra actes d’obtenció, utilització o revelació d’un secret empresarial quan els treballadors ho hagin posat en coneixement dels seus representants, en el marc de l’exercici legítim per part d’aquests de les funcions que tenen legalment atribuïdes pel Dret europeu o espanyol, sempre que tal revelació fos necessària per a aquest exercici. Es tracta d’una qüestió d’apreciació subjectiva que, sens dubte, haurà de ser objecte d’anàlisi en cada cas, en el marc de les facultats de vigilància i control que l’article 64 de l’ET atribueix a la representació legal dels treballadors.

3. La LSE estableix tres previsions en relació amb els treballadors individualment considerats, quan afirma que la protecció de secrets empresarials no pot:

a) restringir la mobilitat dels treballadors;

b) limitar l’ús per part dels treballadors d’experiències i competències adquirides honestament durant el normal transcurs de la seva carrera professional o d’informació que no reuneixi tots els requisits del secret empresarial;

c) imposar en els contractes de treball restriccions no previstes legalment.

4. La LSE és aplicable sense perjudici del que preveu el títol IV de la Llei 24/2015, de 24 de juliol, de patents, que determina quan les invencions laborals pertanyen a l’empleat o l’empresari, o quan són assumibles per aquest últim, així com el deure d’informació i exercici dels drets per les parts.

En aquest marc, i en la mesura que la LSE exigeix, per poder qualificar determinada informació com secret empresarial digne de protecció, que aquest hagi estat «objecte de mesures raonables per part del seu titular per mantenir-lo en secret», la seva aprovació brinda l’ocasió (i la necessitat) per a les empreses de dotar-se de mesures específiques -com, per exemple, clàusules de confidencialitat i limitació d’ús actualitzades- per evitar la revelació d’informació sensible per part de treballadors i ex-treballadors.